Des de fa un temps, i per diferents qüestions, no m'he sentit amb ganes de fer fotografies. És per això que he decidit obrir este bloc per veure si recupere la il·lusió que he tingut sempre per la fotografia. No ho he fet perquè crega que faig bones fotos, ni perquè tinga alguna cosa que contar. De fet, no sóc Robert Kincaid.
dimecres, 13 de gener del 2010
Sostre
És curiós que la majoria de la gent, quan coincidim amb altra persona dins d'un ascensor, alcem la vista cap amunt. Abans que parlar amb el nostre acompanyant preferim mirar al sostre.
A l'ascensor, el límit del territori de cadascun és redueïx tant que ens sentim indefensos, per això només que parlem de l'oratge o de qualsevol altra banalitat ens fa perdre la por i ens tranquil·litza.
A l'ascensor, el límit del territori de cadascun és redueïx tant que ens sentim indefensos, per això només que parlem de l'oratge o de qualsevol altra banalitat ens fa perdre la por i ens tranquil·litza.
ResponElimina