Cada vegada que em trobe amb un animal abandonat, m'avergonyisc de formar part de tan cruel espècie.
dissabte, 23 de gener del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Des de fa un temps, i per diferents qüestions, no m'he sentit amb ganes de fer fotografies. És per això que he decidit obrir este bloc per veure si recupere la il·lusió que he tingut sempre per la fotografia. No ho he fet perquè crega que faig bones fotos, ni perquè tinga alguna cosa que contar. De fet, no sóc Robert Kincaid.
no entenc com hi han "persones" que no estimen els animals.
ResponEliminaAquesta escena reflexa ben bé la societat a la que vivim
salutacions!
una lectora anònima.
Jo encara puc entendre que a algunes persones no els agraden els animals, però no que estes siguen capaces de fer mal a un altre ser viu.
ResponEliminaI com ja vaig comentar en altre missatge, m'agradaria que la gent que escriu comentaris al bloc s'identificara, ja que m'agradaria saber qui sou.
Salutacions a la lectora anònima.
Una foto excel·lent d'un bon fotògraf. Et puc dir el mateix que m'ha dit Ellen Colcord, artista neoyorquina, de les meues fotos: "tiene un ojo maravilloso para la fotografía".
ResponEliminaLa meua teoría, comprovada i ratificada, és que les persones que no estimen els animals no són bones persones, ni tan sols mereix la pena conéixer-les, si no són capaces d'estimar i apreciar éssers vius que no tenen maldat, imagina't com et tractaran a tú, que sí en tens.
ResponElimina