
Este paisatge de La Devesa em va fer sentir com si em trobara dins la base militar Àrea 51, portant-me a la memòria la sèrie Expediente X, i fent-me pensar en la possibilitat de l'existència de vida extraterrestre.
Des de fa un temps, i per diferents qüestions, no m'he sentit amb ganes de fer fotografies. És per això que he decidit obrir este bloc per veure si recupere la il·lusió que he tingut sempre per la fotografia. No ho he fet perquè crega que faig bones fotos, ni perquè tinga alguna cosa que contar. De fet, no sóc Robert Kincaid.
Hola Mario, he revisitat les fotos publicades i t'escric, molt breument, sobre aquelles l'estètica de les quals em fa aturar-me. Des de les primeres, TRIST FINAL evoca la desolació i el trencament d'una mirada; PER SI DEMÀ NO ESTÀ, el reflex de la solitud; COINCIDÈNCIA, el descans d'un caminar feixuc; AL CARRER i PEÇA son dignes d'un dels nombrosos fotògrafs de l'Agència Magnum.
ResponEliminaSé que has visitat moltes vegades les webs de Magnum i de World Press, ara et recomane la de FORMA Centre Internazionale di Fotografia, la qual potser conegues. http://www.formafoto.it/_com/asp/page.asp?g=h&s=i&l=ita
Una abraçada ben forta, Pep.