Estava ahir mirant la mar des de la terrasa de l'apartament i la grandària i la posició del veler em van recordar a quan era menut i anava a les revisions oftalmològiques. En elles et feien recolzar la barbeta i el front en una màquina estranya per a vore per un foradet la imatge d'un vaixell blanc en meitat d'una mar blava. Em pareixia agradable haver de mirar un vaixell i no un punt o una creu.
dijous, 6 d’agost del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
És cert, anàvem a València a la clínica... com era?? Ah sí, Ramón y Cajal, no? I haviem de seguir el barquet eixe per graduar-nos la vista. I després ens posaven unes gotes amb les que et passaves mig dia cego!!!
ResponEliminaHaha! No era la Clínica de Ramón y Cajal, sinó del Dr. Rahhal. Sí que és veritat que després estàvem hores sense poder vore bé. Igual per això et compensaven primer mostrant-te un vaixell en mig de la mar.
ResponElimina