Des de fa un temps, i per diferents qüestions, no m'he sentit amb ganes de fer fotografies. És per això que he decidit obrir este bloc per veure si recupere la il·lusió que he tingut sempre per la fotografia. No ho he fet perquè crega que faig bones fotos, ni perquè tinga alguna cosa que contar. De fet, no sóc Robert Kincaid.
dissabte, 1 d’agost del 2009
La vida somiada
Entre les plantes que formen el xicotet jardí de Jorge i Pep s'amagava este personatge. La fotografia de hui està dedicada als dos viatgers que estan vivint la vida somiada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada