Darrere d'ella

En l'imaginari col·lectiu, la porta, pel fet de no saber què podem trobar darrere d'ella, és un element inquietant, misteriós. De fet, els monstres s'han amagat sempre darrere les portes dels nostres armaris, ens esgarrifa el soroll d'una porta rovellada en obrir-se, i moltes endevinalles tenen com a objecte principal una o vàries portes. Fins i tot la de la fotografia, malgrat trobar-se fora del seu lloc, em fa pensar quins espais i personatges s'amagaran darrere d'ella.

Dalt de l'arbre

Una fletxa dirigida cap a la dreta vol dir que el sentit que hi ha que seguir és cap a la dreta. Una fletxa encarada a l'esquerra ens marca que hem d'anar cap a l'esquerra. Per tant, la senyal de la fotografia ens està obligant a pujar dalt de l'arbre.

Identitat

A una ciutat desconeguda, en un carrer sense nom, vivien milers d'éssers privats d'identitat.

Vida extraterrestre

Este paisatge de La Devesa em va fer sentir com si em trobara dins la base militar Àrea 51, portant-me a la memòria la sèrie Expediente X, i fent-me pensar en la possibilitat de l'existència de vida extraterrestre.

La finestra

Uns senyals d'ombra avisen a les persones fantasma de que no es pot mirar per la finestra.

Va a ser que no

Segons el diccionari, un seient és aquell lloc destinat a seure-hi. Però en este va a ser que no.

Peça

La passió d'algunes persones per l'escultura les porta literalment a entrar dins de la peça.

Al carrer

Esta nit fa tanta calor que no es pot ni estar a casa. Res millor que eixir a buscar la fresca al carrer.

Calçat

Si ahir eren unes esportives penjades, hui m'he trobat amb estos dos parells de sabates dins una cabina de telèfon. És la invasió del calçat.

Coincidència

Ahir llegia al diari sobre una nova moda d'origen nord-americà (com quasi totes) anomenada Shoefiti (una mescla dels mots anglesos shoe, sabata, i grafiti) i que no és més que penjar el calçat dels cables de la llum, arbres o faroles. Esta vesprada m'he trobat amb estes esportives voladores. Quina coincidència.

Osset motorista

És coneguda la costum de decorar l'interior dels cotxes amb peluixos. Però el que no havia vist fins ara és una moto amb un ninotet. Simpàtica imatge la d'este osset motorista.

Dentadures

Esta nit hem eixit a passejar pel riu Túria i ens ha sorprés trobar-nos este tètric decorat baix d'un dels ponts. La llum nadir no fa sinó remarcar la macabra escena d'una paret a la que algú ha pegat unes dentadures.

Per si demà ja no està

Cada vegada que passe per davant d'esta vella casa del barri de Russafa, degut a l'estat i el lloc en el que es troba, em fa pensar que no tardaran molt en enderrocar-la. Esta nit he decidit eixir a fotografiar-la per si demà ja no està.

En una setmana

Anit van acabar les festes de Xeraco, i com remarcant este final, en terra hi havien unes banderetes caigudes d'algun dels balcons del poble. Una costum molt estesa la de col·locar emblemes d'altres països durant les festes. Un acte que em pareix una versió actualitzada de "Bienvenido, Mister Marshall", esperant a l'honorable visitant. A més, no he vist ni un italià ni un estatunidenc en una setmana.

Un punt o una creu

Estava ahir mirant la mar des de la terrasa de l'apartament i la grandària i la posició del veler em van recordar a quan era menut i anava a les revisions oftalmològiques. En elles et feien recolzar la barbeta i el front en una màquina estranya per a vore per un foradet la imatge d'un vaixell blanc en meitat d'una mar blava. Em pareixia agradable haver de mirar un vaixell i no un punt o una creu.

Un any més

Després de cada cita electoral, hi ha unes setmanes durant les quals pots continuar trobant-te cartells amb propaganda política fins que estos són arrancats per la força del vent o per la no menys violenta passió dels votants dels partits contraris. És per això que em sorprèn que esta imatge de l'ex-president González haja aguantat 20 anys. Per altra banda, per a mi este cartell és, des de fa 10 anys, el senyal de que han començat les festes de Xeraco i toca treballar. Un any més.

Queda esta imatge

Sempre m'he sentit atret per edificacions com les torres d'aigua o les altes ximeneres de les antigues fàbriques. El dipòsit de la fotografia es trobava a la platja de Tavernes, però fa unes setmanes el van tirar a terra. Almenys queda esta imatge.

La vida somiada

Entre les plantes que formen el xicotet jardí de Jorge i Pep s'amagava este personatge. La fotografia de hui està dedicada als dos viatgers que estan vivint la vida somiada.