Des de sempre, les fissures que es formen quan s'esquerda la pedra, amb eixes formes allargades i sinuoses, m'han fet pensar en la línia de la vida; en les diferents opcions que podem triar en cada situació i que ens portaran a moments futurs imprevisibles que de nou tornaran a bifurcar-se.
M'alegra compartir amb tu el mateix recorregut des de fa cinc anys.
Qué bonic!!!! Jo també m'alegre que el compartiu i que continueu compartint-lo, seguint la mateixa línia, per molt any més.
ResponEliminaA mí me provoca la idea de una vena, lo que no es muy distinto porque también las venas son líneas de la vida...
ResponEliminaTantos años juntos, ¡y sin hipoteca por medio! Sois una esperanzadora excepción.
ResponElimina