
Al llarg de la nostra vida ens creuem amb milers de persones, arribant a tindre relació amb algunes. Però són molt poques les que arriben realment a marcar-nos, a deixar-nos la seua empremta gravada. Estes són les que anomenem amics.
Des de fa un temps, i per diferents qüestions, no m'he sentit amb ganes de fer fotografies. És per això que he decidit obrir este bloc per veure si recupere la il·lusió que he tingut sempre per la fotografia. No ho he fet perquè crega que faig bones fotos, ni perquè tinga alguna cosa que contar. De fet, no sóc Robert Kincaid.
Què magnífiques són les paraules
ResponEliminaquan s'escriuen amb la mesura justa i necesària.
MAR
Volia dir necessària... com tú per als autentics amics.
ResponEliminaMar, tu eres una d'eixes persones que deixen la seua marca en els altres.
ResponEliminaPer a mi no eres un amic, tu formes part de mi, i per això també estarà la teua emprenta gravada en mi durant la resta de la meua vida.
ResponEliminaCom tu dius, els amics poden marcar-nos, alguns molt positivament, però els llaços familiars són part d'allò que som. Jo, en gran part, sóc jo per tu. I tu eres tu per mi. I això és impossible de canviar.
ResponElimina