La ciutat

És curiós com la cel·lofana utilitzada per a penjar pòsters i anuncis al carrer va creant diferents dibuixos per les parets de la ciutat.

Cinc

Taula per a dos? La número cinc.

Puta foto

Fa una hora que estic mirant la pantalla de l'ordinador i no sé quin comentari posar-li a esta puta foto.

Una llàstima

M'agrada la definició d'Anarquisme i els ideals que defén: rebuig de qualsevol autoritat física, mental o religiosa; creença en la supremacia de l'individu; organització sense Estat, etc. El problema és que els ideòlegs anarquistes pareix que es van oblidar que estaven parlant de persones. Una llàstima.

Utilitat

Fotogràficament, m'agraden molt els objectes que han perdut la seua funció. Em parlen del passat, la degradació, la soledat. Per a mi doncs, continuen tenint utilitat.

No massa llunyà

Després d'un temps vivint a una gran ciutat, em resulta molt agradable trobar llocs en els que pareix que el temps s'ha congelat i es pot gaudir de la mateixa tranquil·litat que en un passat no massa llunyà.

Responsable empresa anunciadora

Prohibit fixar cartells, responsable empresa anunciadora.

Què saps?

Què saps?

Pintura rupestre

El color roig i el traçat tan primitiu d'esta pintada feta sobre una pared al netejar un pinzell brut, em va recordar a una pintura rupestre.

Invisibles

Este mes se celebren 20 anys de la caiguda del Mur de Berlín. Encara que queden milers de murs construïts. Alguns electrificats, amb filferro de pues o cristalls trencats. Però tal vegada els pitjors siguen els murs invisibles.

L'infern

Sembla un sacrilegi dir que el dimoni està viu. Però ¿la gent creuria en déu si no tinguera por del càstig de l'infern?

Afusellament

Hi ha vegades en que un s'alegra quan una imatge no és el que pareix. Però dóna que pensar en quin món vivim si una taca de pintura ens recorda l'escena d'un afusellament.

Il·luminació

Hi ha llocs que resulten inquietants per la seua il·luminació.

La mà

Hem passat pel Romanticisme, Modernisme, Dadaisme, Puntillisme, Cubisme, Surrealisme, Hiperrealisme, i un llarg llistat més d'ismes, però no podem evitar tornar a l'expressió més prehistòrica de la pintura: deixar una empremta amb la mà.

Identitat

A una ciutat desconeguda, en un carrer sense nom, vivien milers d'éssers privats d'identitat.

La finestra

Uns senyals d'ombra avisen a les persones fantasma de que no es pot mirar per la finestra.

La vida somiada

Entre les plantes que formen el xicotet jardí de Jorge i Pep s'amagava este personatge. La fotografia de hui està dedicada als dos viatgers que estan vivint la vida somiada.