Des de fa un temps, i per diferents qüestions, no m'he sentit amb ganes de fer fotografies. És per això que he decidit obrir este bloc per veure si recupere la il·lusió que he tingut sempre per la fotografia. No ho he fet perquè crega que faig bones fotos, ni perquè tinga alguna cosa que contar. De fet, no sóc Robert Kincaid.
divendres, 4 de setembre del 2009
A resar
Pot ser ara més que mai siga vàlida la frase que diu que déu està a totes parts, ja que podem trobar-nos noves religions i sectes vàries a cada cantó. Només hem de triar una i posar-nos a resar.
Dis-me-ho que en tinc una a 30 metres. Dimecres assatgen les cançons per al dijous, que tenen "missa". Dissabte nit una altra vegada i ho rematen diumenge pel matí. Tot açò amb portes i finestres obertes, amb més decibèlis que una disco i amb crits esgarrifadors. Per cert, el cartell bueníssim i Alberto també. Té uns ulls i uns llavis bellíssims. Adéu siau.
Dis-me-ho que en tinc una a 30 metres. Dimecres assatgen les cançons per al dijous, que tenen "missa". Dissabte nit una altra vegada i ho rematen diumenge pel matí. Tot açò amb portes i finestres obertes, amb més decibèlis que una disco i amb crits esgarrifadors.
ResponEliminaPer cert, el cartell bueníssim i Alberto també. Té uns ulls i uns llavis bellíssims.
Adéu siau.