Tres hores en el veterinari, dos anàlisis de sang, quatre injeccions i dos goters. Un gran esglai, però tot ha acabat bé.
divendres, 30 d’abril del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Des de fa un temps, i per diferents qüestions, no m'he sentit amb ganes de fer fotografies. És per això que he decidit obrir este bloc per veure si recupere la il·lusió que he tingut sempre per la fotografia. No ho he fet perquè crega que faig bones fotos, ni perquè tinga alguna cosa que contar. De fet, no sóc Robert Kincaid.
Es tracta del teu gosset? És afortunat de tindre un company tan meravellós.
ResponEliminaSí, la gosseta que em vaig trobar fa un any. Es va posar molt malalta divendres, però per sort no era res greu. Pitjor va ser la factura. :)
ResponEliminaJo ja estic acostumbra a eixos sustos, per sort o per desgràcia ting un gat que es creu superman, i com tu dius, el pitjor és la factura!!!
ResponEliminaOsti, esto no ho havía llegit fins ara. No m'has dit res!
ResponElimina