dissabte, 10 d’octubre de 2009

Traster


De menut m'agradava pujar al terrat i entrar el traster. En este espai sempre trobava coses extraordinàries: bales, monedes estrangeres, llibres vells, unes ulleres d'aviador. A més, em sentia especial, ja que no tots els meus amics podien presumir de tindre un traster.

2 comentaris:

  1. A mí los trasteros me parecen muy románticos, y misteriosos. Ahora los hacen en el sótano, con las cocheras, en largos y laberínticos pasillos. Fríos, húmedos, blancos, bien iluminados... me encantan, son muy emocionantes. A mí se me pone un nosequé en el estómago cuando los visito. Y no es exactamente miedo, aunque haya visto Tesis.

    ResponElimina
  2. Bua, què records, quan pujàvem amb Laura a l'enterrat i ens sentiem com si estiguerem a quilòmetres de casa! Perdent-nos enmig dels llençols estesos i amagat-nos als contadors. Què bonic era ser menut, qualsevol cosa ens feia feliç, i ara, no ens conformem en quasi res.

    ResponElimina